Penjats d'un núvol
Gener
Hui he vist un documental
D'un doctor que diu
Que dins de vint o trenta anys
Podrem estar vius per sempre
Tots penjats d'un núvol, mentre
Els nostres còssos tendres
Ballen al Sol
He tremolat per un moment
No em fa por la mort
Hem fa por el glop de fred
Jo vaig vindre dins d'un ventre
No penjat d'un núvol, mentre
Els nostres còssos tendres
Ballen al Sol
Em preguntes si podrem tornar
A la vora de la mar aquella
Abraçats com bèsties de vint anys
Per sempre més
Per sempre
Com vampirs de cel obert
Ombres clares
D'un estrany futur-passat-present
Asseguts mirant el vespre
Els dos penjats d'un núvol, mentre
Els nostres còssos tendres ballen al Sol
Em preguntes si podrem tornar
A la vora de la mar aquella
Oblidats com peixos sense edat
Per sempre més
Per sempre