Torna a casa
Ammoníac
Aquí, assegut en un banc,passo les hores mortes
observant el parc
un altre diumenge a la tarda.
I uns nens, tot jugant,
em miren, em dónen l'esquena
i se'n van
feliços, rient, cap a casa.
Però jo no hi vull anar,
la casa em cau a sobre,
no tinc ganes de sopar,
només vull que passi l'estona.
Torna a casa,
jo no estic fet per viure sol.
tinc ganes de veure't la cara
i abraçar-te.
Ets qui més em demana el cor.
Cada matí, abans d'esmorzar,
vaig a mirar com surts
de casa dels teus pares.
L'únic moment que puc mirar-te.
I recordar la teva imatge
durant tota la tarda,
m'ajuda a anar endavant.
Sovint, em sento estrany.
El silenci m'angoixa,
em ve el teu record,
m'envaeix, per dins em devora.
Torna a casa,
has de guiar-me ets el meu nord.
Volarem junts. Porta'm fins l'alba.
Cossos, ombres.
La teva pell bruna, el meu horitzó.
Torna a casa,
jo no estic fet per viure sol.
tinc ganes de veure't la cara
i abraçar-te.
Ets qui més em demana el cor.
Torna a casa,
has de guiar-me ets el meu nord.
Volarem junts. Porta'm fins l'alba.
Cossos, ombres.
La teva pell bruna, el meu horitzó.