Dilema
GAL·LA
Acostumada a que tot
Surti tan ràpid i bé que es fa difícil
Sento que perdo el control, el cos tremola
Tot costa amunt i no ho sé suportar
Em fa por, estic sola
Un record m’incomoda
Li dono massa voltes no puc més
Sento que se me’n va de les mans
El meu cap dóna voltes, el que veig no és real
Jo sé que no entens què m’està passant
Jo tampoc m’ho esperava
Això m’està costant
Un dilema moral, si no paro
A ningú vull fer mal, ara arranco
Necessito un espai, t’adelanto
No sé què està passant
Sento que se me’n va de les mans
El que veig no és real, el que veig no és real
Jo sé que no entens què m’està passant
Això m’està costant, això m’està costant
Sento que se me’n va de les mans
El que veig no és real, el que veig no és real
Jo sé que no entens què m’està passant
Això m’està costant, això m’està costant
Sóc dins d’una presó, en un bucle mental
No em porta res de bo però no ho puc evitar
Em pregunto fins quan s’allargarà
Em pregunto fins quan, quant durarà
Un dilema moral
Si no paro
A ningú vull fer mal
Ara arranco
Necessito un espai
T’adelanto
No sé què està passant
Un dilema moral
Si no paro
A ningú vull fer mal
Ara arranco
Necessito un espai
T’adelanto
No sé què està passant
No sé què està passant
No sé què està passant